Ut pictura poiesis, la pintura és com la poesia, deia el poeta llatí Horaci en un vers molt celebrat. Potser en un t emps fou així en el que la pintura era com la poesia però avui en dia ens trobam cada cop amb més artistes que rebutgen la capacitat de narració de suggeriment en la seva obra per anar a buscar altres maneres de dotar de significat el seu art. Afortunadament per a nosaltres no és el cas de Rafel Perelló que ens ofereix una obra plena del que podríem anomenar poesia, és a dir, plena de les característiques que associam al llenguatge quan aquest utilitza els mínims recursos expressius per aconseguir la màxima comunicació. La poiesis de l’obra de Perelló és, com tota bona poesia, una via cap al coneixement de l’esperit humà mitjançant l’estímul de la intel·ligència i de l’esperit.

Josep Lluís Aguiló